La calor ens afecta i afecta també a l'economia. A causa del gradual increment de temperatures a causa del canvi climàtic, els científics auguren més calor durant períodes més perllongats de l'any. 

"A l'actualitat hi ha abundants proves que evidencien que quan fa calor empitjora la qualitat de l'aire, la gent està més estressada i es mostra més agressiva, violenta i menys productiva. Les taxes de mortalitat i de criminalitat augmenten. Tots els sectors de l'economia es veuen afectats per l'estrès tèrmic: el residencial, el comercial, l'agrícola i l'industrial", assenyala Max Auffhammer, investigador de la Universitat de Califòrnia Berkeley i coautor d'un estudi internacional que ha calculat l'impacte que el canvi climàtic tindrà en el consum energètic en 35 països europeus.

I és que, com afegeix el científic, "el principal mecanisme d'adaptació del que disposen els humans per combatre les altes temperatures és refrigerar l'interior dels edificis, la qual cosa en la majoria de les ocasions requereix consumir quantitats significatives d'electricitat".

Segons aquest estudi realitzat per investigadors nord-americans i alemanys i publicat aquesta setmana en la revista Proceedings of theNational Academy of Sciences(*PNAS), l'augment de temperatures a causa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle va a canviar els patrons de consum d'electricitat a Europa. Els becs diaris en el sud del continent probablement augmentaran, i la majoria de països experimentaran canvis en els seus becs de demanda d'electricitat des de l'hivern fins a l'estiu a la fi de segle, la qual cosa, segons destaquen els autors, suposarà un repte addicional per a les xarxes elèctriques. 

Els científics van veure com la resposta als canvis en les temperatures era similar al llarg de tota Europa. La quantitat d'electricitat usada és més petita en els dies en els quals la temperatura màxima és d'uns 22ºC i augmenta quan aquest màxim s'incrementa o baixa. "Usem aquesta característica comuna com a base per estimar el futur consum elèctric considerant els efectes del canvi climàtic", assenyala Leonie Wenz, autora principal d'aquest treball i científica de l'Institut per a la Recerca de l'Impacte Climàtic de Potsdam, a Alemanya. 

Espanya, el futur dels països del nord

Els països europeus que, com Espanya, ja estan experimentant altes temperatures serveixen com a exemple per dibuixar el futur dels països que encara avui són freds, diu Leonie Wenz. "Espanya es troba entre els països que més incrementarà tant el seu bec diari com el seu consum global d'electricitat a la fi de segle. L'estimació és d'entre un 5 i un 6% més si continuen augmentant substancialment les emissions de gasos d'efecte hivernacle", detalla a EL MUNDO Wenz.

No obstant això, la investigadora assenyala que els efectes seran menors a mitjà termini i també si s'engeguen mesures ambicioses per mitigar aquestes emissions contaminants. 

I si les temperatures pugen, no compensarà el menor consum de calefaccions elèctriques l'augment de l'ús de l'aire condicionat? "Les dades obtingudes amb les nostres observacions només ens mostren si la demanda d'electricitat era alta o baixa en un dia en concret, però no ens diuen què ús es va fer d'aquesta electricitat. En els dies freds, aquesta electricitat ha pogut ser consumida per a la calefacció (especialment als països europeus en els quals l'electricitat és una font energètica important per escalfar-se) però també podria haver-se usat per exemple, per a il·luminació o dispositius d'entreteniment", apunta LeonieWenz a través d'un correu electrònic.

"Fa unes poques dècades, cap cotxe ordinari a Europa tenia aire condicionat, i avui compten amb ell la majoria d'ells. El mateix ocorrerà probablement amb els edificis d'Europa, però no per comoditat sinó perquè serà necessari. La gent necessitarà refrigerar el seu entorn per poder dur a terme les seves activitats diàries i ser productius", apunta per la seva banda Anders Levermann, investigador de la Universitat de Columbia, a EUA, i coautor de l'estudi. 

Europa, afegeix, haurà d'adaptar les seves infraestructures elèctriques d'emmagatzematge d'energia per poder fer front als canvis en la demanda elèctrica i emmagatzemar energia.

No obstant això, els científics que lideren aquest estudi subratllen que "la forma més senzilla de limitar els impactes del canvi climàtic és complir amb l'Acord de París" amb l'objectiu de limitar a dos graus centígrads l'augment de la temperatura mitjana global a la fi de segle.

L'impacte en la salut

"Anem cap a un clima extrem. Madrid s'assemblarà a Las Vegas i Sevilla, a algunes zones del Marroc", assenyala per telèfon Julio Díaz Jiménez, cap d'Àrea del Departament d'Epidemiologia i Bioestadística de l'Escola Nacional de Sanitat de l'Institut de Salut Carlos III, citant projeccions de l'organització ClimateCentral. 

"La calor agreuja patologies de base, però molt poques vegades provoca la mort directa. Per exemple, persones, sobretot ancians, que tinguin un problema cardiovascular o una malaltia respiratòria poden morir perquè s'agreuja la seva situació". Com a exemple posa l'any 2003: "A causa de l'ona de calor va haver-hi un excés de mortalitat de 6.600 persones, però pel cop de calor van morir 140 persones", precisa Díaz, en el centre de les quals duen a terme recerques sobre l'impacte del clima en la salut. 

"Hi ha nombrosos estudis, tant a Espanya com en altres països que conclouen que durant les ones de calor augmenta la mortalitat", coincideix Xavier Basagaña, investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació Bancària La Caixa. "A Catalunya hem quantificat que en els dies d'ona de calor pot augmentar la mortalitat diària fins a un 20%", detalla. 

Planes de prevenció

"A Espanya, durant l'última dècada ja estem notant que tenim anys més calorosos. L'escenari més extrem per al nostre país que preveu el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) indica que la temperatura mitjana anual augmentarà quatre graus. Però si mirem només a l'estiu, pot arribar a sis graus. Òbviament té molt sentit que això vagi acompanyat d'un augment del consum d'electricitat, sobretot per sistemes de refrigeració", afegeix l'investigador de ISGlobal.

Els estudis realitzats per l'equip que lidera Julio Díaz, per la seva banda, mostren que "els plans de prevenció engegats en els últims anys a Espanya estan funcionant". "La gent té interioritzat que la calor pot matar i no s'exposa tant. Nosaltres hem comparat el que va ocórrer entre 1987 i 2000, i entre 2000 i 2010, quan s'havien engegat aquests plans, i hem vist que l'impacte de la calor ha disminuït a Madrid. S'ha reduït la mortalitat en tots els grups menys en el de 18 a 45 anys, potser perquè la gent ha d'exposar-se a la calor pel seu treball o perquè segueix fent esport a les hores de més calor", relata.

Així mateix, l'investigador de l'Institut de Salut Carlos III troba a faltar que, igual que ocorre quan hi ha ones de calor, s'engeguin també plans de prevenció quan es produeixin ones de fred. "La mortalitat atribuïble al fred no ha baixat. Tenim un estudi que ens diu que cada dia amb ona de calor a Espanya moren entorn de tres persones per aquesta causa, però per ona de fred la xifra és de 3,5. És a dir, l'impacte del fred és superior al de la calor, encara que el seu efecte sigui menys cridaner o quedi diluït". I és que, segons detalla, "l'efecte de la calor és immediat, als dos o tres dies comença a morir la gent", mentre que les morts per les baixes temperatures sol ocórrer entre 8 i 15 després del bec de fred.

Per tot això, Díaz considera imprescindible interpretar amb cautela els estudis que fan prediccions sobre els efectes del canvi climàtic a causa de les seves limitacions: "Aquestes projeccions no preveuen els processos d'adaptació, la qual cosa els americans criden la cultura de la calor", afirma.

Tres possibles escenaris

Un d'aquests estudis les conclusions dels quals, segons Díaz, cal prendre amb precaució perquè no preveuen aquests processos d'adaptació ha estat publicat el juliol passat en la revista Environmental Research and Public Health. La recerca, realitzada en col·laboració amb tècnics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), fa una estimació del que ocorrerà a Europa en 2100 distingint tres futurs escenaris. 

"El primer contempla que siguem capaços d'adoptar totes les mesures necessàries perquè la temperatura global no pugi ni un grau, encara que això és ja inviable perquè amb l'acumulació de calor que hi ha ja tenim garantit una pujada d'un grau o d'un grau i mitjà. En aquest escenari "la mortalitat atribuïble a la calor a Europa seria de 16.000 persones a l'any, i a Espanya, d'1.600 persones", relata Díaz.

El segon escenari que recull l'estudi seria l'intermedi, i en ell s'haurien adoptat mesures perquè el canvi climàtic no tingui un efecte dramàtic i la temperatura global no pugi més de dos graus. "Amb aquestes emissions moderades, moririen a Europa 46.000 persones a l'any a causa de la calor i a Espanya, unes 8.000", afirma.

Finalment, en el tercer escenari, "el més probable en l'actualitat tenint en compte el que està ocorrent i l'actitud del Govern d'EUA, no prenem cap mesura de prevenció" i moririen 117.000 persones anualment a Europa. Al nostre país l'estimació és de 19.000.

"La meva percepció és que aquesta xifra de defuncions extres atribuïbles a la calor està sobrevalorada. Crec que seran bastants menys, doncs no tot es pot controlar i en aquestes estimacions hi ha moltes incerteses", assenyala Díaz, que considera "que estem saturant a la població amb informació negativa". 

D'altra banda, recorda Xavier Basagaña, "hi ha diversos estudis que mostren que a les àrees amb aire condicionat l'augment de la mortalitat és menor, però també té un efecte pervers: augmenta la necessitat d'energia i acaben augmentant les emissions que són les que causen aquest problema", afirma . Per això, proposa implantar altres mesures per mitigar la calor a les ciutats que permetin a més protegir als ciutadans que no puguin fer front a altes factures d'electricitat. Entre elles, "un millor disseny urbà, usar materials de construcció que no acumulin tant la calor i intentar crear més zones verdes".

Font: Elmundo.es