Actualitat Notícies

Els teus drets com a pacient
Els teus drets com a pacient

Dret a estar informat, a la teua intimitat i privacitat, a accedir a l'historial clínic, al fet que es respecte la seua voluntat...Una sèrie de normes, tant a Espanya com en la resta d'Europa, han anat assegurant els drets dels pacients. Conéixer-los és garantia de poder defensar-los, tant pel bé individual com pel de el propi sistema d'assistència, que serà més eficaç.

Un ampli marc legal

Al nostre país, els drets del pacient es recullen en diverses normes, començant per la Constitució Espanyola, que consagra el dret fonamental a la protecció de la salut, i per la Llei General de Sanitat de l'any 1986, que va establir els drets i deures fonamentals del pacient, així com els principis generals d'universalitat i equitat. En 2002 va entrar en vigor una normativa específica sobre aquest assumpte, la Llei Bàsica Reguladora de l'Autonomia del Pacient i de Drets i Obligacions en Matèria d'Informació i Documentació Clínica (Llei 41/2002), del desenvolupament de la qual són responsables, en bona part, les comunitats autònomes. La Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, en 2003, desenvolupa l'ordenació i coordinació de les activitats sanitàries en el conjunt del territori.

El més recent Reial decret llei 7/2018 garanteix l'accés al Sistema Nacional de Salut en condicions d'equitat i d'universalitat a tots els residents a Espanya

Quins són els drets bàsics del pacient

Bàsicament, es resumirien en:

  • Dret a la informació (sanitària, assistencial...).
  • Dret a la història clínica.
  • Dret a decidir sobre la seua salut.
  • Dret a la intimitat i privacitat.
  • Dret al fet que es respecte la seua voluntat.
  • Dret a reclamar.
  • Descobreix la guia pràctica "Un pacient informat"

 

Dret del pacient a la informació sanitària i epidemiològica

  • Els pacients i els usuaris del Sistema Nacional de Salut tenen dret a rebre informació sobre els serveis i unitats assistencials disponibles, la seua qualitat i els requisits per a accedir a ells.
  • Els serveis de salut han de disposar en els centres i serveis sanitaris d'una guia en la qual s'especifiquen els drets i obligacions dels usuaris, les prestacions disponibles, les característiques assistencials del centre o del servei, i les seues dotacions de personal, instal·lacions i mitjans tècnics. Es facilitarà a tots els usuaris informació sobre les guies de participació i sobre suggeriments i reclamacions. Lamentablement, les formes de participació de l'usuari a penes estan desenvolupades.
  • Els usuaris i pacients del Sistema Nacional de Salut tindran dret a la informació prèvia corresponent per a triar metge i centre, conformement als termes i condicions que establisquen els serveis de salut competents.
  • La majoria de les comunitats ha establit reglaments que permeten la lliure elecció de metge d'atenció primària, encara que amb certes limitacions. No obstant això, la lliure elecció de metge especialista a penes està desenvolupada.
  • Els ciutadans tenen dret a conéixer els problemes sanitaris de la comunitat que impliquen un risc per a la seua salut individual o per a la salut pública, i dret al fet que aquesta informació es difonga en termes vertaders, comprensibles i adequats per a la protecció de la salut. És responsabilitat de les autoritats sanitàries competents fer efectiu aquest dret.

Dret del pacient a la informació assistencial

  • El pacient té dret a conéixer tota la informació disponible sobre qualsevol actuació relacionada amb la seua salut (llevat que expressament indique que no vol estar informat, en situacions d'emergència vital o quan aquesta informació pot perjudicar-lo segons el parer del metge).
  • El titular del dret a la informació és el propi pacient. També poden ser informades les persones vinculades a ell, però només en la mesura en què el pacient ho permeta, de manera expressa o tàcita. El pacient també pot designar anticipadament un representant perquè, en el cas de no poder prendre decisions per incapacitat sobrevinguda, aquest servisca com a interlocutor davant l'equip assistencial.
  • La informació ha de ser veraç, suficient i ha de comunicar-se de manera comprensible i adequada a les necessitats del pacient, per a permetre-li prendre decisions d'acord amb la seua pròpia i lliure voluntat.
  • Aquesta informació ha d'explicar, com a mínim, la finalitat i la naturalesa de cada intervenció, els seus riscos i les seues conseqüències.
  • Com a regla general es proporciona verbalment, devent el metge deixar constància d'això en la història clínica, encara que en certs casos el pacient haurà de prestar el seu consentiment per escrit.
  • El metge responsable del pacient és qui, en últim terme, ha de garantir que es compleix el seu dret a la informació. No obstant això, si altres professionals li atenen durant el procés assistencial, o li apliquen una tècnica o un procediment concret, també són responsables d'informar sobre aquest tema.
  • El dret a la informació assistencial es manté encara que el pacient estiga hospitalitzat. La llei estableix que, quan un pacient ingressa en un hospital, té dret al fet que se li assigne un metge, el nom del qual ha de ser posat en el seu coneixement, que serà el seu interlocutor principal amb l'equip assistencial. En cas d'absència, un altre facultatiu de l'equip ha d'assumir aqueixa responsabilitat.
  • El pacient té dret també a signar el document d'alta voluntària, conforme a les previsions de l'ordenament jurídic.

Dret del pacient a accedir a l'historial clínic

La història clínica és el conjunt de documents que conté les dades, valoracions i informacions de qualsevol índole sobre la situació i l'evolució clínica d'un pacient al llarg del procés assistencial.

  • La història clínica no sols és un instrument fonamental per a garantir una assistència sanitària adequada: la pròpia llei la reconeix com un dret més del pacient, en establir que “tot pacient o usuari té dret al fet que quede constància, per escrit o en el suport tècnic més adequat, de la informació obtinguda en tots els seus processos assistencials, realitzats pel servei de salut tant en l'àmbit d'atenció primària com d'atenció especialitzada”.
  • Cada centre ha d'arxivar i custodiar les històries clíniques dels seus pacients, qualsevol que siga el seu suport (paper, suport audiovisual, informàtic o de qualsevol altre tipus) de manera que queden garantides la seua seguretat, la seua correcta conservació i la recuperació de la informació.
  • El pacient té dret a accedir a la documentació de la història clínica i a obtindre còpia de les dades que figuren en ella. Aquest dret no pot interferir amb el dret de terceres persones a la confidencialitat de les dades que consten en aquesta història, ni tampoc dels professionals participants pel que fa a les seues anotacions subjectives (aqueixa “subjectivitat” mai justifica l'existència d'observacions pejoratives mancades de valor assistencial, però sí de comentaris sobre la sospita d'actituds o hàbits que, de confirmar-se, pogueren tindre rellevància en el procés assistencial).
  • Els centres sanitaris estan obligats a disposar d'un procediment que garantisca el dret d'accés a la pròpia història clínica, que a més pot exercir-se a través d'un representant degudament acreditat.
  • Si desitges sol·licitar la teua història clínica, dirigeix-te al corresponent servei d'atenció al pacient del centre sanitari i informa't del procediment a seguir. El Sistema Nacional de Salut ja permet fer-lo via telemàtica (a través de les pàgines dels serveis sanitaris de les comunitats autònomes) encara que necessitarà signatura electrònica, DNI digital o Cl@ve (a través de www.mscbs.gob.es/).

Dret del pacient a decidir sobre la seua salut

Tota actuació que afecte la pròpia salut necessita el consentiment lliure i voluntari de l'afectat, una vegada que haja rebut la informació necessària per a això i valorat les diferents opcions existents per al seu cas. És el que habitualment es coneix com a “consentiment informat”.

  • El consentiment informat és, en la majoria de les ocasions, verbal, però ha de prestar-se per escrit en cas d'intervenció quirúrgica o que es vagen a dur a terme procediments diagnòstics o terapèutics invasius, o procediments de qualsevol tipus que puguen suposar un risc notori per a la salut.
  • El consentiment informat no és un mer tràmit burocràtic associat a un procediment mèdic complicat o a una intervenció quirúrgica, ni molt menys un document per a exonerar al metge de tota responsabilitat. El consentiment informat és un procés de comunicació entre metge i pacient, que ha d'impregnar tota l'actuació mèdica; el metge ha d'usar un llenguatge comprensible i permetre en tot moment que el pacient aclarisca els seus dubtes i trie entre les diferents opcions existents.
  • El pacient pot revocar lliurement, per escrit, el seu consentiment en qualsevol moment.
  • Quan el pacient manifeste expressament el seu desig de no ser informat, es respectarà la seua voluntat i es farà constar la seua renúncia per escrit
  • Signar el consentiment informat no eximeix al metge de les seues responsabilitats, independentment que la intervenció o procediment s'hagen fet correctament. Si el metge no posa els mitjans adequats per a obtindre el consentiment informat o prescindeix d'ell, pot ser responsable dels perjudicis que puga patir el pacient.

Dret del pacient a la intimitat

  • Tens dret al fet que es respecte el caràcter confidencial de les dades referents a la teua salut i al fet que ningú puga accedir a ells sense prèvia autorització emparada per la llei.
  • Tens dret a la confidencialitat referida al teu patrimoni genètic  i al fet que l'ús d'aquesta informació no supose cap mena de discriminació, així com a la confidencialitat referida a les teues creences, filiació, opció sexual, al fet d'haver sigut objecte de maltractaments i en general a qualsevol informació que puga suposar una intromissió en la teua intimitat personal i familiar.
  • Aquest dret queda limitat en alguns casos: quan la salut pública està en joc (per exemple, quan es tracta de frenar determinades malalties infectocontagioses de declaració obligatòria, que el metge ha de posar en coneixement de la xarxa de vigilància epidemiològica del Sistema Nacional de Salut); quan l'estat psíquic del pacient o la seua edat així ho demanden, per a garantir la seua protecció; o per mandat judicial. Fins i tot en aquests casos, quan el professional sanitari es veja obligat a revelar dades o entregar informació confidencial sobre un determinat pacient, ha de fer-ho amb les màximes restriccions possibles.
  • És obligació dels centres sanitaris adoptar les mesures oportunes i elaborar les normes i procediments necessaris per a garantir aquest dret, incloent el tractament de les dades informatitzades.

Dret del pacient al fet que es respecte la seua pròpia voluntat

Qualsevol persona major d'edat, capaç i lliure, pot manifestar de forma anticipada les cures i tractaments de salut que desitja rebre, perquè la seua voluntat es complisca si arriba un moment en el qual no pot expressar personalment els seus desitjos. Això es fa a través del denominat “document d'instruccions prèvies”, que ha de ser sempre escrit.

  • El signant del document pot designar a més un representant, familiar o no, perquè, arribat el cas, servisca com a interlocutor seu davant el metge o l'equip sanitari i ajude al compliment de les instruccions prèviament expressades.
  • No podran ser aplicades les instruccions prèvies que siguen contràries a l'ordenament jurídic.
  • Les instruccions prèvies podran revocar-se lliurement en qualsevol moment, la qual cosa també ha de constar per escrit.

La finalitat del Registre Nacional d'Instruccions Prèvies és permetre el coneixement en tota Espanya de les instruccions prèvies atorgades pels ciutadans, que hagen sigut formalitzades d'acord amb el que es disposa en la legislació de les comunitats autònomes. El Registre Nacional és el depositari de les instruccions prèvies remeses pels registres autonòmics. Està adscrit al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, a través de la Direcció General de Salut Pública, Qualitat i Innovació.

Pots presentar el teu document d'instruccions prèvies en el registre corresponent de la teua comunitat autònoma. La Conselleria de Sanitat t'informarà sobre el seu registre autonòmic. Les dades del Registre Nacional tenen assegurada la confidencialitat i només poden accedir a ells, prèvia identificació, persones autoritzades per les autoritats sanitàries.

Dret del pacient a reclamar i a suggerir

  • Tens dret a presentar reclamacions sobre defectes de funcionament, d'organització, el tracte rebut, els recursos existents en els centres, els serveis i els establiments.
  • Tens dret a presentar suggeriments l'objectiu dels quals siga incrementar la satisfacció dels usuaris respecte al funcionament, organització i estructura dels centres, serveis o establiments.

En les comunitats autònomes funcionen els serveis d'atenció i informació al pacient i usuari. Pots dirigir-te a l'oficina d'atenció del pacient del centre sanitari en el qual estigues sent atés. També pots dirigir-te al Defensor del Poble si consideres que l'administració sanitària ha vulnerat els teus drets com a pacient o usuari del sistema sanitari.

Els deures del pacient

No tot són drets: el pacient també té alguns "deures" que convé complir.

Alguns són pel bé de tots:

  • Respectar les prescripcions generals de naturalesa sanitària comunes a tota la població.
  • Respectar les mesures sanitàries adoptades per a la prevenció de riscos, la protecció de la salut i la lluita contra les amenaces a la salut pública i col·laborar en la consecució de les finalitats de tals mesures.
  • Usar adequadament les instal·lacions i serveis sanitaris, segons a les normes generals d'utilització i les establides pels centres, serveis i establiments.
  • Mantindre el respecte degut al personal dels centres, serveis i establiments, i als altres pacients, familiars i acompanyants.
  • Facilitar les dades sobre el teu estat de salut de manera lleial i vertadera. De la mateixa manera, col·labora en l'obtenció d'aquesta informació, especialment quan siga necessària per raons d'interés públic o amb motiu de l'assistència sanitària.

I uns altres, també pel teu propi bé, que es resumeixen a ser responsable actiu de la teua pròpia salut, la qual cosa significa prendre mesures pràctiques i generals per a millorar la teua situació:

  • Anar preparat a la consulta mèdica, amb el llistat del que vols tractar, per ordre d'importància.
  • En la consulta, compartir els teus dubtes amb el teu metge i no tindre por de preguntar-li el que no entens.
  • Davant un nou tractament, informar el teu metge de tots els medicaments que estàs prenent, incloses les herbes medicinals o suplements dietètics.
  • Deixar constància per escrit de les decisions relatives a la teua salut, com per exemple, les instruccions prèvies sobre les cures que vulgues tindre en cas d'incapacitat i les relatives a la donació d'òrgans.
  • Portar una alimentació sana i equilibrada i fer exercici.

Consulta la notícia original ACI

Level AA conformance,
		            W3C WAI Web Content Accessibility Guidelines 2.0
© 2024 - Sernutec - Servicios y Nuevas Tecnologías